Totes les estacions de control SILMAR consisteixen en un recorregut lineal sota de l'aigua de 100 metres de longitud, que rep el nom de transsecte. En aquest recorregut els submarinistes voluntaris caracteritzen biològicament la zona d'estudi, seguint uns protocols estandarditzats dissenyats per la Fundació Mar.
La zona d'estudi
L'estació del Prat de Llobregat (BCNM0310) se situa al Delta del Llobregat, prop del dic del riu. Aquesta zona es troba molt propera als espais inclosos en Descripció de la zona
L'estació de control s'ubica en la zona de grans blocs de formigó que conformen el dic del riu, just davant del far que es troba siutat a l'escollera del Port de Barcelona. La zona d'estudi o transsecte cobreix un total de 500m2 quadrats aproximadamentm, 100 metres de longitut per 5 metres d'amplada.
Consulta online l'estació de control del Prat...
El punt inicial es localitza a 5,7 metres de profunditat sobre un fons de grans blocs de formigó i transcórre en direcció SE, perpendicular a l'escollera. En el tram inicial podem observar una comunitat de gespa (algues fotòfil·les), pròpia de fons rocós lluminós batut per l'onatge, i una població força abundant d'herbívors, principalment eriçons de mar (Paracentrotus lividus) i cargols (Thais haemastoma). Degut a la gran quantitat de matèria en suspensió que hi ha a la zona, i la seva posterior sedimentació, l'aspecte del bentós marí és força polsós. A mesura que avancem en el transecte, anem guanyant profunditat i els blocs de formigó van disminuint de mida. Cal destacar la presència de gorgónies (Eunicela sp. i Lophogorgia ceratophyta) de forma més abundant a partir del metre 42 de l'àrea d'estudi, on s'assoleixen els 16 metres de fondària. La mida que presenten entre les diferents colònies és similar per cada espècie.
Els blocs i roques que conformen el fons han donat lloc a gran quantitat de refugis i amagatalls, on no és estrany poden trobar alguna llagosta i pops. Aproximadament al metre 83, el fons rocos finalitza per donar pas al llim, d'aspecte fangós i empitjorant la visibilitat. Fins al final del transsecte la profunditat es manté en uns 23 metres.
Consulta online l'estació de control del Prat...
El punt inicial es localitza a 5,7 metres de profunditat sobre un fons de grans blocs de formigó i transcórre en direcció SE, perpendicular a l'escollera. En el tram inicial podem observar una comunitat de gespa (algues fotòfil·les), pròpia de fons rocós lluminós batut per l'onatge, i una població força abundant d'herbívors, principalment eriçons de mar (Paracentrotus lividus) i cargols (Thais haemastoma). Degut a la gran quantitat de matèria en suspensió que hi ha a la zona, i la seva posterior sedimentació, l'aspecte del bentós marí és força polsós. A mesura que avancem en el transecte, anem guanyant profunditat i els blocs de formigó van disminuint de mida. Cal destacar la presència de gorgónies (Eunicela sp. i Lophogorgia ceratophyta) de forma més abundant a partir del metre 42 de l'àrea d'estudi, on s'assoleixen els 16 metres de fondària. La mida que presenten entre les diferents colònies és similar per cada espècie.Els blocs i roques que conformen el fons han donat lloc a gran quantitat de refugis i amagatalls, on no és estrany poden trobar alguna llagosta i pops. Aproximadament al metre 83, el fons rocos finalitza per donar pas al llim, d'aspecte fangós i empitjorant la visibilitat. Fins al final del transsecte la profunditat es manté en uns 23 metres.
Impactes i pressions
L'estació de control s'ubica en una zona fortament influenciada per la infraestructura del Port de Barcelona, la seva activitat i les seves obres d'ampliació, així com per l'aportació de les aigües que aboca el riu i per la presència de l'emissari submarí de la depuradora del Baix Llobregat i la planta dessalinitzadora de la Conca del Llobregat. L'àrea d'estudi presenta, per tant, un quadre de pressió bastant important.
Malgrat que els primers resultats obtinguts són preliminars i que cal l'ampliació a mida que avanci el projecte, es pot afirmar que, actualment, els fons marí de la zona d'estudi és força vulnerable i presenta una qualitat ecològica moderada. Tot i així, els resultats apunten a que, amb una gestió adequada, el litoral pratenc té un potencial de recuperació biològica considerable.
